Transferència de matèria forma part d’una mena de triada on també apareixen la mecànica de fluids i la transferència de calor. Aquests tres eixos formen els fenòmens de transport que suposen un dels pilars en el currículum de l’enginyer químic (Augusto et al., 2019; Valero et al., 2019). De fet, és definit per Woinaroschy com el segon paradigma en l’evolució de l’enginyeria química (Woinaroschy, 2016). Segons aquest autor, durant el final de la dècada dels 50 apareix la necessitat d’aprofundir en els principis físics de les unitats d’operació més que basar-se en l’empirisme. Aquest paradigma estudia, per tant, els tres processos físics que es donen en qualsevol unitat d’operació: transport de moment, energia i matèria (Woinaroschy, 2016). En particular la transferència de matèria consisteix en el pas d’una o més substàncies d’una corrent més concentrada a una més diluïda. En molts casos podrà haver, a més, a més, un canvi de fase associat a aquest intercanvi.
La transferència de matèria és un fenomen físic de suma importància a la indústria doncs els processos de separació, que divideixen substàncies en productes separats amb característiques diferents, es basen en aquesta matèria. Clars exemples industrials són la destil·lació i la cristal·lització, en el cas de la separació per fraccions del petroli a la transferència de matèria se li ha d’afegir reaccions químiques. No obstant això, la transferència de matèria també es troba en assumptes més quotidians com en la dissolució de sucre en el nostre café de cada dia o l’evaporació de la colònia que emprem. Finalment, és un procés que forma part del motor de vida de la natura doncs la pressió osmòtica, motor d’intercanvi de les cèl·lules, és un procés governat per la transferència de matèria.
Queda patent que és, per tant, una assignatura clau per al currículum de qualsevol enginyer químic, doncs un perfil més industrial o un de més científic requeriran de coneixements en la matèria per a entendre i poder solucionar problemes que es troben durant el desenvolupament de la seua carrera professional.

Referències
Augusto, P.A., Castelo-grande, T., Estevez, A.M., 2019. Education for Chemical Engineers Practical demonstrations designed and developed by the students for pedagogical learning in transport phenomena. Educ. Chem. Eng. 26, 48–57. https://doi.org/10.1016/j.ece.2018.10.002
Valero, M.M., Martinez, M., Pozo, F., Planas, E., 2019. Education for Chemical Engineers A successful experience with the flipped classroom in the Transport Phenomena course. Educ. Chem. Eng. 26, 67–79. https://doi.org/10.1016/j.ece.2018.08.003
Woinaroschy, A., 2016. Chinese Journal of Chemical Engineering A paradigm-based evolution of chemical engineering. CJCHE 24, 553–557. https://doi.org/10.1016/j.cjche.2016.01.019